1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia.
imperar
regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum.
tenir la supremacia (o la preponderància)
senyorejar
predominar
caciquejar
comandar
ésser l'amo
tenir la paella pel mànec
tenir la grapa (sobre algú)
tallar el bacallà (fig.)
ficar-se la gent a la butxaca
prevaler
triomfar (d'algú o d'una cosa).
2 v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini.
senyorejar. Senyorejar les males inclinacions.
subjugar
tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment.
subjectar
sotmetre
esclavitzar
asservir
tenir (algú) dins el puny
tenir-li (a algú) el peu al coll
tiranitzar
apoderar. Vencé i apoderà els enemics.
superar
sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia.
doblegar (fig.)
domar (fig.)
composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
tenir (algú) a la seva mercè (o discreció)
fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella)
posar (algú) a ratlla
tenir (algú) ficat a la butxaca
fer la llei (a algú)
portar les calces, dominar la dona el marit.
posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol.
portar (algú) a remolc
Ant. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell.
3 Sobresortir en alçària.
senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble.
ultrapassar
4 (dominar-se pron.)
contenir-se
reprimir-se
sobreposar-se
refrenar-se
retenir-se
posseir-se, saber-se dominar.
poder-se (o saber-se) estar de
fer-se violència
Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
